el didal koniec

the stranger

2012-01-10T16:29:00.000+01:00

Autoretrat

2012-01-09T17:57:00.002+01:00

Retard mental d'origen genètic

2012-01-09T17:05:00.003+01:00

Il·lustració per a la revista APC. No ho buscava, però ara me la miro i em fa pensar amb el dinal de "El planeta dels simis" quan el Charlton Heston es troba l'estàtua de la llibertat emergint de la sorra.

Work in progress: "Els dimarts..."

2011-12-26T19:55:00.003+01:00

Bones festes a tothom! Aquí deixo una nova pàgina del conte, la penúltima. De fet, tot el conte ja està fet, només falta fer uns petits retocs a la pàgina 1o i a la darrera, per això encara no les he penjat. Ho faré en breu.

Work in progress: "Els dimarts...

2011-12-09T11:30:00.003+01:00

Una altra pàgina del conte sobre el tiet bipolar. Aquí el pobre se sent com un extraterrestre extraviat.
Fins aviat!

Work in progress: "Els dimarts,...

2011-11-30T15:22:00.003+01:00

I aquí la següent pàgina, la que fa 8. Ja falta menys per ternir-ho tot enllestit...

work in progress: "Els dimarts..."

2011-11-22T10:59:00.004+01:00

I dues pàgines més.

Work in progress: "Els dimarts..."

2011-11-18T19:05:00.004+01:00

Dues noves pàgines del conte escrit pel Dídac Micaló, la quatre i la cinc. Déu ni do com pesen els arxius originals. El meu ordinador està a les últimes i quan arribo al final de cada pàgina agonitza amb cada clic. Creuo els dits perquè arribi sencer al final del projecte.

Work in progress: "Els dimarts, el meu tiet i els extraterrestres"

2011-11-01T22:49:00.007+01:00

Estic treballant en el conte "Els dimarts, el meu tiet i els extraterrestres", un conte del Dídac Micaló que va guanyar el Premi "Contes d'emocions: si em coneixes m'entens" de l'Associació de Bipolars de Catalunya. Estarà acabat en poques setmanes i ja tinc moltes ganes de veure el resultat final i tenir-lo físicament a les mans. El procés de realització ha estat molt llarg i, tot i que l'estil visual és molt diferent a com l'havia concebut al principi del projecte n'estic quedant força content.
Deixo aquí les imatges de la portada i les tres primeres pàgines finalitzades. Aniré penjant la resta de pàgines a mida que les vagi enllestint.

Projecte Hkp: Busquem hacks, apropiacions creatives dels usuaris

2011-09-01T14:06:00.006+02:00

"El projecte HKp és una iniciativa per localitzar, documentar i donar visibilitat a artefactes (objectes, eines, aparells, màquines, software, vehicles, mobles) que són utilitzats per un propòsit diferent pel qual havien estat concebuts. Busquem canvis d'ús, adaptacions, transformacions i hibridacions creades pels propis usuaris."

David Gómez, projecte HKp

http://vimeo.com/channels/hkp

Projecte Hkp: Ho reconegué en veure-ho: Còrvids, primats, hackers, ciborgs, artesans i bricolleurs.

2011-09-01T13:53:00.007+02:00

"De pronto, y como en un sueño, comenzó a buscar en el suelo... no sabría decir qué (...) Lo reconoció al verlo." Arthur C. Clarke. (1968) 2001, una odisea espacial.

"Com és aquesta creativitat? Està en tots nosaltres? La compartim amb altres espècies animals" David Gómez, porjecte HKp

Projecte HKp: Hacks amb rodes (2) També les llandes

2011-09-01T13:46:00.006+02:00

Una barbacoa feta a partir d'una llanda, una llanda per enrotllar la mànega del jardí i una filadora trobant nous usos a una vella bicicleta estàtica.

Projecte Hkp

Projecte HKp: Hacks amb rodes (1) Neumàtics

2011-09-01T13:37:00.005+02:00

"(...) cada anys milers de neumàtics acaben la seva vida útil com a tals. Fins les darreres dècades del segle XX no es va afrontar el problema del neumàtic com a residu. (...) El neumàtic és doncs un material abundant i disponible que ha donat nombrosos casos de reutilització. És difícil trobar-ne un ús singular o sorprenent. La majoria de hacks am neumàtics es repliquen i es difonen ràpidament, de manera que resulten habituals i quotidians."

David Gómez, projecte Hkp

Projecte HKp: Un paraigua com a faldilla

2011-09-01T13:12:00.006+02:00

Recentment, he tingut la sort de participar en el projecte HKp, del Joan Montserrat i el David Gómez. Per explicar una mica en què consisteix el projecte m'ajudo de les seves propies paraules:

"A través del projecte HKp intentem detectar i donar visibilitat a exemples d'apropiació creativa dels usuaris. coses a les quals algú ha donat un ús diferent al que tenien. Són hacks, com els hacks informàtics, però que trobem per tots els àmbits de l'activitat humana".

En aquest cas en concret, les il·lustracions fan referència a la idea que van tenir la Vahida Ramujkic i l'Aviv Kruglanski de fer faldilles a partir de paraigües trencats o extraviats.

Si voleu saber més coses del projecte Hkp només heu d'accedir a la pàgina que tenen dins la vikipèdia:

Projecte Hkp (wiki)

Projecte Hkp. Wlog:Preparant_PliegOS_HKp

Us recomano que entreu al canal de Vimeo i mireu alguna de les càpsules audiovisuals sobre alguns Hacks que han anat recopilant. Tos són molt interessants:

http://vimeo.com/channels/hkp

Curs d'acrílic: Mariona Cabassa i Rebeca Luciani

2011-09-01T12:46:00.002+02:00

A principis d'estiu vaig tenir l'oportunitat de participar en un dels tallers d'acrílic que organitzen la Mariona Cabassa i la Rebeca Luciani. En tinc un gran record i vaig aprendre molt.

De l'experiència, em quedo amb l'enorme generositat de les professores (totes dues són una joia) i amb les ganes que m'han quedat de continuar treballant amb aquesta tècnica.

Us deixo una mostra del què vaig poder fer al curs, de fet, la que va quedar millor i més acabada.

Si voleu més informació sobre el curs: http://bcntallerdeilustracion.blogspot.com/

Darreres col·laboracions mèdiques (3)

2011-09-01T12:43:00.005+02:00

Darreres col·laboracions mèdiques (2)

2011-09-01T12:41:00.004+02:00

Darreres col·laboracions mèdiques (1)

2011-09-01T12:37:00.004+02:00

Artafacta: Zooilógico

2011-02-01T12:42:00.002+01:00

Amb tot, havia oblidat penjar la darrera paraula del projecte Artafacta. És una llàstima que l'abecedari arribés al final, sempre era motivador enfrontar-se a cada nova paraula. Estic molt content d'haver pogut participar-hi, encara que fos en el seu tram final.

Llibreta

2011-02-01T12:24:00.006+01:00

M'adono que ha passat força temps des de la darrera entrada. Us deixo unes pàgines d'una de les llibretes de treball amb una mica de tot per anar fent boca. A veure si aconsegueixo ser més regular i trec més el nas pel bloc.

Yaquimera animat

2010-11-09T13:48:00.002+01:00

Una versió animada del procés de muntatge de l'exposició Yanquimera. Ja sé que es veu força cutre, però això mateix li dona un cert encant.

Artafacta: Yanquimera

2010-10-25T16:14:00.007+02:00

Fa uns dies vaig tenir l'enorme sort de ser un dels vuit seleccionats per participar en l'exposició que Artafacta va organitzar a la galeria The Private Space de Barcelona. La intenció era commemorar que el projecte ja arriba al seu final intervenint les parets de la galeria amb la visió que cadascun teníem de la paraula "Yanquimera". Una experiència molt interessant i enriquidora.
Us deixo un enllaç amb el fanzine complet. Al final de tot hi trobareu imatges del muntatge y de la inauguració de l'exposició. Artafacta Y

Apunt de camp

2010-10-07T11:27:00.003+02:00

Ahir vaig tenir la imperiosa necessitat de sortir al carrer a fer uns apunts de camp. Va ser un matí molt profitós, que a més d'interessant en ell mateix, em va ajudar molt a desencallar-me en d'altres imatges que em corrien pel cap. Em va ajudar molt més sortir al carrer a buscar temes per dibuixar que quedar-me a casa a treballar, que en principi era el què tocava. És curiós com poden arribar a ajudar aquesta mena d'exercicis, aparentment contradictoris.

(Richard, pedazo de centollo, este va por ti.)

La cura per l'anemia

2010-09-20T13:05:00.001+02:00

un parell de col·laboracions mèdiques

2010-09-17T14:25:00.004+02:00

Crononutrició

Teràpia combinada en la malaltia de Crohn

Què és el temperament?

2010-09-14T11:59:00.003+02:00

"El temperament s'ha definit, clàssicament, com la predisposició emocional congènita, la manera bàsica com un individu s'enfronta i reacciona davant una situació determinada. En altres paraules, el temperament constitueix la tendència constitucional de l'individu a reaccionar de determinada manera davant l'ambient. Es tracta de diferències innates i recognoscible des del moment del naixement". Josep Cornellà

XIX Concurs de Còmics de Calldetenes

2010-08-16T13:13:00.006+02:00

Aquestes dues pàgines de còmic són les propostes que he presentat al XIX Concurs de Còmics de Calldetenes. Ara ja un clàssic que, a diferència de la gran majoria de concursos de còmic, té una categoria per a totes les edats. Una detall que els que ja tenim uns anyets agraïm moltíssim.

La particularitat del concurs és que a les bases es demana que les històries que s'hi presentin tinguin una extensió màxima d'un sola pàgina. Això, lluny de facilitar les coses, fa més dur el repte perque exigeix una major síntesi en la narració. Mirar de tenir molt clar què es vol explicar i meditar molt bé què es deixa de banda i què s'hi inclou. Que l'extensió sigui breu no ha de condicionar necessàriament la fluidesa de la narració, així que cal treballar més.

De seguida vaig descartar la temàtica humorística, imitant la fórmula del jueves, o mirar d'estirar una tira còmica al llarg d'una pàgina. Tenia molt clar que volia explicar una història, encara que fos petita, però una història.
Amb aquest objectiu, i per mirar d'ordenar-me els pensaments, vaig seure a escriure en format breu unes quantes idees que creia que podrien funcionar. Un cop vaig tenir triades les tres que més m'agradaven em vaig adonar que sense voler totes compartien una mateixa temàtica: la relació entre caçador i presa. De manera inconscient, i des de perspectives diferents, totes tres parlaven del mateix. Així va sorgir aquest tríptic amb els títols individuals de "L'ham", "Mirall" i "Dorsal 038".
Per raons de temps, de seguida vaig veure que no les podria fer totes tres abans que s'acabés el termini de presentació. Així que vaig renunciar a presentar la segona història, "Mirall", per ser la que creia més difícil i complicada de narrar. Em va semblar millor centrar-me amb calma en les altres dues, hi podria dedicar més temps i energia, i això també em permetria gaudir més de tot el procés.
Ara com ara, doncs, només puc oferir dues de les tres parts del tríptic. Tan aviat com la feina m'ho permeti m'hi posaré per enllestir el tríptic complet.
No són cap exemple de gran originalitat, però m'agrada el fet que siguin històries a on s'hi arriba pel mig, quan ja s'estan desenvolupant i que quan el lector les deixa, els fets continuen endavant, deixant un final obert i incert. M'agrada que no tot quedi del tot explicat i que sigui el lector qui ompli els buits a partir de la seva interpretació.

un altre apunt

2010-06-01T11:31:00.002+02:00

Darrera collita mèdica

2010-05-25T11:19:00.005+02:00

Quimioprofilaxi.

Fatiga crònica.

Sospites de toxines a l'orina.

Apunts, apunts

2010-05-18T09:01:00.001+02:00

Primer cartell pel Club de Rem Premià

2010-05-14T15:50:00.006+02:00

Aquest serà, si res no ho impedeix, el proper cartell de difusió de la Secció de Rem del Club Nàutic Premià. Ja sabeu, el que participa a la Lliga Catalana de Llaguts des de fa un any. Som uns "pardillos" en comparació a la resta de clubs catalans però volem créixer i plantar cara, per això busquem futurs vogadors (i vogadores) que s'incorporin a la nostra barca. A veure si tenim sort i, amb la carretada de voluntaris que segur que es presentaran quan presentem el cartell, fem un equip potent per l'any que ve. Si algú si anima, ja ho sap.

Crec que deu ser el primer cartell, amb cara i ulls, que faig i n'estic força content. M'agrada molt la idea, per senzilla, i el fet que també funcioni bé quan el passes a només blanc i negre. Espero que a la impremta els blaus no quedin massa morts, perquè tal i com es veuen en pantalla m'encanten.

La premsa, informa o desinforma?

2010-05-13T11:18:00.001+02:00

Apunts

2010-05-10T15:53:00.003+02:00

Col·laboració Projecte Artafacta: Tradicción

2010-04-30T14:03:00.003+02:00

Doncs aquí teniu la darrera col·laboració per Artafacta. Au!
http://www.artafacta.org/

Crits de guix (proposta per a El Basar)

2010-02-26T16:38:00.004+01:00

Aquesta és la proposta que he presentat pel concurs d'Il·lustració lligat al 6è Premi de Microrelats "El Basar". La imatge es basa en el text "Crits de guix" de Sebastià Munar, finalista del mes de novembre, que poso a continuació:

"El blau del cel a vegades sembla conquerir l'habitació per aquell finestral els dies d'estiu. Des del llit no es veu l'albada, i ho agraeixo, m'agrada més quan la terra s'engoleix el sol per ponent cap el tard, la llum s'apaga i tot acaba. Tant de bo jo tingués la mateixa sort.

Tinc fam però ningú se n'adona, el rellotge és el meu jutge i per al dinar sé que encara queden tretze minuts. Paciència, tot arriba diuen, i fa tant de temps que ho escolto que ho bescanviaria pel meu nom si així fos.
Ara sé que mai hauria d'haver conegut a l'Elisabet. Mentre em mou del llit amb convençuda serenor, em parla d'una vida que fa temps que ja no és seva, està casada amb un manat de cendres que guarda gelosament entre aquestes flassades. El temps i aquella nit s'han begut la meva vida i les seves ales.
Cada matí em pentina els cabells, i no hi ha pressa, és l'escena que substitueix la idea de practicar sexe. Quan acaba em dedica una espècie de somriure, sé el què pensa i no vull que se senti culpable, jo també ho penso, soc un taüt vestit de gala i els dos esperem com a bojos el dia de l'estrena. Sinuosament m'acosta un mirall i el col•loca davant meu, sé perfectament què em dirà la imatge, sempre és el mateix reflex, la història d'un rèquiem inacabat.
Sembla ser que al meu botxí li agrada prendre-s'ho amb calma, tot i així soc el seu fidel admirador, com l'adolescent que decora les parets de l'habitació amb pòsters del seus ídols, la capçalera del meu llit és l'epitafi que espera una data parsimoniosa.
Tanco els ulls, sóc el silenci d'una fotografia dins l'àlbum, els meus dies són com el record d'una pedra dins les sabates. Tal com una simfonia tocada a contratemps, vull ser el final des del principi, i no puc més, odio la vida, per la seva culpa no puc morir."

Pomodori Kid + Hug

2010-02-26T16:36:00.000+01:00

carnaval?

2010-02-11T16:13:00.002+01:00

Superdotat

2010-01-25T17:43:00.001+01:00

Poemari "Cucs que piquen" de mceo

2009-12-29T16:05:00.004+01:00

El projecte per il·lustrar el poemari "Cucs que piquen" de la meva amiga mceo va començar ja fa molte de temps -massa temps!-. Una d'aquelles coses que, per un motiu o un altre, sempre s'anava posposant tot i no deixar de produir-me fiblades al clatell en tot moment. Per fi, sembla que el projecte té una direcció més definida, així que amb tota seguretat puc afirmar que en breu estarà enllestit, si no del tot, sí en un format maqueta que ens permeti presentar-lo a alguna editorial. La imatge que acompanya correspon al poema "Boira" que us transcric a continuació:

Boira

Sense quasi saber-ho he estat caçada:
he caigut a les arpes de la boira.

Sent com va estripant-me carn endins
però no puc enfrontar-me a la grisor
freda, espessa i a consciència afilada.

Mai es cansa de furgar en la ferida.
S'enjogassa maquillant-se amb la tinta
que em raja distreta a prop del ventre.

S'imagina bonica i jove -eterna-,
amb tanta vida -encara- per davant.

copyright del text: mceo

Devendra Banhart

2009-12-18T19:48:00.002+01:00

Col·laboració Projecte Artafacta: paraula Ocultura

2009-12-16T12:02:00.004+01:00

Doncs, això. La darrera pel projecte Artafacta. http://www.artafacta.org

Col·laboració mèdica: càncer i herència familiar

2009-11-23T11:16:00.001+01:00

Col·laboració Projecte Artafacta: paraula Ñorar

2009-11-17T12:52:00.004+01:00

Col·laboració per a un fanzine digital amb una proposta molt interessant. Us animo a entrar a la web d'Artafacta i a participar-hi.
http://www.artafacta.org/

Campanya "No em pixis"

2009-11-11T16:58:00.003+01:00

IV Festival Como Pedro Por Mi Casa

2009-11-02T12:57:00.009+01:00

Aquesta setmana arrenca el IV Festival Como Pedro Por Mi Casa, que es fa cada any a La Llibreria La Central del Raval. Allà va ser on fa dos anys se'm va despertar l'interès per les edicions artesanals i experimentals. Una bona ocasió per descobrir petites joies de l'auto-edició.
Hi presento dues obres: "Rrr-Clac-Do" i "Blue Bird".
Per a més informació:
http://www.festivaldelibrosilustrados.com/ o
http://festivaldelibrosilustrados.blogspot.com/

"Rrr-Clac-Do" (2009)

"Blue Bird" (2009)

Un parell de col·laboracions mèdiques

2009-11-02T12:39:00.004+01:00

Keaton P2P

2009-01-21T10:33:00.003+01:00

Aquesta és la darrera il·lustració que he fet per a La Vanguardia, en aquest cas, sobre la descàrrega de pel·lícules a través de programes de p2p. Penjo també la maquetació final de la imatge al diari, que m'ha agradat molt.

Soterrani

2008-12-20T00:47:00.006+01:00

Get your own - Open publication

Aquest és un petit i breu llibre d'artista fet a tall d'entreteniment, nascut a partir d'idees i esboços que em rondaven pel cap i per les pàgines del bloc d'apunts. Tot i l'aspecte de revista que s'observa en el motor de visualització de l'issuu, té la particularitat que està imprès en una sola fulla de paper A4 plegada fins a obtenir aquest format, tot sense ni una sola grapa; qüestió de plecs i d'un sol tall central. Per a mi el format és tan ximple i senzill que és tota una troballa, un regal de la il·lustradora Roberta Bridda durant un dels seus cursets sobre llibres d'artista i enquadernació. Des d'aquí, un petó i una abraçada per la Roberta i per a totes les persones que vàrem participar en el curset.
Per veure'l, només heu de clicar a les fletxes que hi ha a la part superior de la imatge o a les que apareixen als laterals.

Algunes col·laboracions recents...

2008-12-15T11:26:00.010+01:00

... per a les revistes Apc i Ghc

Sobre l'autisme

2008-11-11T22:27:00.002+01:00

Tenim problemes?

2008-11-09T23:05:00.003+01:00

Proves...

2008-10-30T08:52:00.004+01:00

... per a un parell de projectes que no sé com acabaran i que, per tan, prefereixo parlar-ne amb la boca petita. De moment, molts esboços i gargots i aquest parell de mostres per començar a concretar l'aspecte definitiu; les possibilitats són tan àmplies que estic una mica atabalat i m'està costant una mica conduir-los allà on vull.

La nova capçalera

2008-10-12T22:04:00.004+02:00

Estava una mica tip de veure sempre la mateixa capçalera, així que he decidit renovar-la. És probable que el nou aspecte del blog només sigui provisional mentre en penso un de més definitiu. Però per ara ja m'està bé.

Narcís suburbial: nova versió

2008-10-12T18:18:00.003+02:00

Vaig estar jugant una estona més amb les possibilitats d'aquesta il·lustració. El nou resultat resulta força potent i ara ja no sé quina de les dues m'agrada més.

Narcís suburbial

2008-10-11T09:04:00.003+02:00

Gabriela

2008-10-10T14:23:00.001+02:00

Fil a l'agulla

2008-10-10T14:18:00.004+02:00

Ocells

2008-10-02T12:57:00.001+02:00

El nou plomer de la Palmira

2008-09-29T19:56:00.008+02:00

Tinc la sort de ser el padrí d'una artista de gairebé 9 anys que es diu Palmira. I com que tot artista necessita un lloc especial on guardar les eines de treball, vaig decidir fer-li un plomer a mida que fes goig de tenir sempre a prop. Espero que aquesta petita capsa de fusta l'ajudi a trobar la inspiració necessària per continuar sorprenent-nos a tots amb els seus dibuixos i il·lustracions.
En breu podreu gaudir de la seva obra en un bloc que portarà per títol: PalmirArt

Un parell més: afonia i sordera

2008-09-28T06:37:00.002+02:00

Columna

2008-09-25T16:40:00.005+02:00

Uff! Feia temps que no em passava per aquí. L'estiu ha estat més llarg del que semblava i, per mi, sempre és una època poc productiva. Un forat negre. Suposo que la calor m'estova les idees i em desperta els instints més foscos.

Renovat per dins i per fora, i disposat a comprar tots els fascicles dels quioscos, penjo una nova il·lustració per obrir temporada, que ja tocava. Durant els propers dies n'aniré penjant de noves que s'han anat acumulant.

Aprofito també per felicitar l'Arnal Ballester flamant, i pel que m'han dit molt emocionat, Premi Nacional d'Il·lustració, concedit per primera vegada pel ministeri de cultura espanyol. Moltes felicitats! T'ho mereixes més que ningú, i me n'alegro moltíssim.
Per a qui vulgui veure els treballs del mestre: www.arnalballester.com

Merda hipnòtica

2008-06-25T13:14:00.002+02:00

Vida moderna i infancia

2008-06-25T12:00:00.001+02:00

Bloc d'apunts nº2

2008-06-11T12:05:00.003+02:00

Bloc d'apunts nº1

2008-06-10T09:07:00.006+02:00

Una mostra del què estic fent aquests darrers dies. Proves, esboços, experiments... Hi havia masses coses que em rondaven pel cap i que necessitaven sortir.

Nen licantropus

2008-06-03T20:13:00.001+02:00

Absetisme laboral

2008-05-18T19:17:00.004+02:00

Aquesta és la darrera il·lustració que he fet per a La Vanguardia. Costa d'entendre el canvi de color entre l'original i la reproducció perquè la vaig enviar al diari amb un perfil de color incrustat, per evitar precisament casos com aquest. Clar que la qualitat del paper amb què s'imprimeixen els diaris és molt pobre, i que les impremptes acostumen a ser forats negres on els colors perden el seu nom, però la l'alteració és tan notòria, en contrast amb la fidel reproducció de la resta de colors de la pàgina, que els pocs pèls que em queden al cap s'han posat drets i han començat a ballar claqué, els meus mogrons cridaven "ole!", i les orelles intentaven aplaudir sense gaire èxit. Qui ho entengui que m'ho expliqui.

Dr. Bewell

2008-04-18T17:32:00.002+02:00

Va de gats nº2

2008-04-14T21:07:00.001+02:00

Ergo Sum

2008-04-13T18:21:00.002+02:00

Primera Linea nº10 - El Kiwi Tímid

2008-03-19T14:12:00.002+01:00

Va de gats

2008-03-14T13:42:00.003+01:00

Treballant en un projecte d'encàrrec em vaig trobar en la necessitat d'afegir un gat a la història. El que teniu aquí és una mostra de l'obessió passatgera que vaig patir per tal de trobar el gat que més em convingués. N'hi ha més, i ja els aniré posant.

Com que no sóc tan bon dibuixant com m'agradaria, els he extret individualment del bloc d'apunts i els he composat digitalment però no estan retocats. Potser el que més m'ha agradat ha estat, a part de la mateixa recerca, el fet de treballar de manera directa amb la plumilla i la tinta, sense apunt previ.

El més curiós de tot és que els hi tinc una al·lèrgia rabiosa...

Treball en equip

2008-02-29T11:51:00.002+01:00

Preparat pel viatge?

2008-02-28T22:47:00.001+01:00

Tic-tac

2008-02-24T14:26:00.001+01:00

Ciclistes en acció

2008-02-16T12:16:00.006+01:00

Un parèntesi per ajudar un amic que està muntant un negoci. El producte és més que obvi, oi? Les il·lustracions han de servir per a formar part del catáleg de venta, així com també de la pàgina web (que encara està en estat embrionari), però és possible que també acabin convertides en postals o posters. Ja veurem...

Us mantindré informats, que de moment no puc afegir res més. El projecte està envoltat pel secretisme i m'arrisco a morir enverinat per poloni 210 si concreto alguna cosa.

Una d'adn

2008-01-30T15:42:00.001+01:00

Una nova mostra de la meva col·laboració en revistes mèdiques, però aquesta s'acosta més al què m'agrada fer. Va del càncer d'origen hereditari. Supura influències per tot arreu, però vaja, seguim treballant.

El gos web 3.0 (Tecnodudas, La Vanguardia)

2008-01-26T14:08:00.000+01:00

La web 3.0 s'espera que sigui la propera revolució d'internet, després de les webs 2.0, de tipus social (myspace, youtube, flickr o facebook). Es caracteritzaran per tenir intel·ligència propia, coneixeran les preferències de l'usuari i seran preactives, és a dir, que valoraran i classificaran la informació en funció de les necessitats particulars de l'internauta, fent que les recerques s'ajustin al màxim al seu perfil. O això diuen. Posa't a tremolar Google!

La il·lustració ha de sortir publicada a la secció Tecnodudas de La Vanguardia al llarg del proper mes de febrer, però el dia concret no me l'han sabut dir.

Jo, mon amour (Primera Linea nº9)

2008-01-23T21:19:00.000+01:00

Primera Linea nº8 (reinterpretació)

2008-01-23T19:41:00.000+01:00

Mi padre es una nevera. Me dice que tengo que arreglar el cuarto, si hay que poner una lavadora o cuando hay que comprar leche en pequeños papeles de color amarillo sujetos con imanes.
Nuestra relación ha llegado a tal punto que ya ni siquiera intento, como solía hacer, modificar mis hábitos para coincidir con él en breves encuentros, y así, fingir la apariencia de una relación normal entre padre e hija. A cambio, nuestros diálogos són cortos. Precisos. Sin florituras del lenguaje. Directos al grano, sin molestos adornos superfluos, sin tan sólo un par de garabatos. Para qué añadir más si tampoco hay espacio.
Mi padre ya no tiene rostro, creo que apenas lo reconocería si me cruzara con él por la calle. O quizá sí, pero sería por el olor, mezcla inconfundible de esa impresión acre que desprenden los abrigos viejos y el aroma penetrante y dulzón del anís barato. Perdí su identidad poco a poco, casí sin darme cuenta. Primero me sonreí al descubrir los surcos que le cruzan las mejillas en la tez flácida de un tomate arrugado; luego reconocí su nariz en el fondo de un tarro de mayonesa; luego sus cabellos en las ondulaciones de un ramillete de perejil; luego fue repollo y, finalmente, huevo duro o restos del día anterior. Aunque a veces, si estoy de humor, és una berenjena olvidada y relucinete en el cajón de las verduras, incluso un tarro de pepinillos cuando estoy triste para comer sentada frente al televisior.
He llegado a pensar que se ha ido, que se esconde de mi, aunque no demasiado lejos, para poder entrar a hurtadillas cuando no le veo para dejar una nueva nota amarilla sujeta con imanes y hacerme creer que todavía me quiere, que aún és mi padre. Quien sabe, a veces, mientras salgo de casa, el olfato me dice que podría estar con la vecina del rellano, pero luego recuerdo lo que solía decir de esa solterona con voz de pito y lo mucho que mi padre odia a los gatos. Pero claro, nunca se debe subestimar a un solitario cuando tiene frío.

L'home embaraçat? No! Ascitis aguda

2008-01-20T02:35:00.000+01:00

Una il·lustració mèdica d'encàrrec, d'aquelles de les que començo a estar-ne tip. Sí, gent, encara treballo per als metges però la cosa ja no em motiva com abans, per molt que m'ajudi a pagar el lloguer. Si us hi fixeu al blog cada vegada n'hi ha menys d'aquestes, o com a mínim, miro de no posar les més obvies com la que aquí us deixo. El mateix em passa amb l'estil de dibuix realista, que tendeixo a abandonar però m'hi vaig veure abocat per l'imperatiu de l'encàrrec. Les poques ganes han fet que no depurés el dibuix de l'home i el deixés mig en brut. Tampoc queda malament del tot.

Normalment no l'hagués penjat, però és que la cosa se'm va creuar tant, entre el poc entusiasme i les punyetes que l'hi anaven sortint, que en volia deixar constància; una manera de plantar la bandera quan has fet el cim.

Per als que no ho sàpiguen, l'ascitis és l'acumulació de líquid a l'abdomen, generalment degut a una malaltia hepàtica. No patiu, jo tampoc ho sabia.

au!

D'aquí a cent anys, tots al·lèrgics!

2008-01-14T19:09:00.000+01:00

La nena que patia al bloc de treball

2008-01-14T19:01:00.001+01:00

Fa uns dies us comentava com trobava a faltar els pinzells, i com veieu provo de posar-me les piles. Com era d'esperar, els primers intents van ser tan decebedors que només els hem vist jo i les flames que els van consumir; però la cosa millora.
Queda molt de camí per recorrer però alguna cosa s'ha començat a filtrar en els meus treballs, com aquesta nena, que ha entrat en la il·lustració que penjo en la següent entrada.

Deliciós combustible

2008-01-10T13:36:00.000+01:00

Qüestió de nassos

2008-01-03T18:04:00.001+01:00

esboços per acabar l'any

2007-12-28T18:47:00.000+01:00

Com que ara feia temps que no passava per a quí, penjo uns esboços preliminars d'unes il·lustracions que estic preparant, abans no canviem de calendari. Ja veurem com s'acaben transformant.

Torno a tenir ganes d'agafar els pinzells. L'ordinador té moltes coses bones però... sovint és tant punyetero com un tallet al dit gros, a més, se't cansa molt la vista. Prefereixo dir-ho amb la boca petita perquè estic desentrenat, però espero que ben aviat en pugui treure coses interessants.

L'any s'acaba i m'ha passat volant (deu ser l'edat...).

Feliç entrada d'any a tots! Una abraçada

Holocaust kaboom

2007-11-15T18:48:00.000+01:00

Amb les presses he comès un error garrafal que no he pogut corregir. No hi ha premi per a qui el trobi però us podeu entretenir trenta segons per esbrinar quin és.

Ai-boo, Ai-boo!

2007-11-13T20:34:00.000+01:00

SUPER-PROBIOTIC-KID i el seu procés

2007-11-11T22:04:00.000+01:00

La idea original després d'embrutar unes quantes pàgines del bloc d'apunts.

El pas efímer pel llàpis, fet damunt d'un paper de qualitat que em permeti entintar-ho amb garanties.

Entintat amb tinta xinesa, escanejat i digitalitzat. Amb el Photoshop s'han eliminat les taques, els errors (sempre més dels que caldrien) i les imperfeccions. No m'he preocupat de situar els aliments que hi ha pel voltant en el seu lloc definitiu. Prefereixo fer-ho més endavant amb l'ordinador, perquè així puc fer i desfer a voluntat fins a trobar la composició que més m'agradi.

I el resultat final després d'acolorir-ho amb Photoshop. En aquest cas en concret, he intentat mantenir un cert contrast i, alhora, un equilibri, entre uns quants elements realistes i un estil de caire més sintètic. M'agrada l'efecte que té; estic particularment orgullós de la carxofa -que va ser una feinada- i de les ales de mosca, que fan molt bon efecte per la poca feina que donen.

Traquil que amb casc no et passarà res

2007-11-09T10:34:00.000+01:00

Avui, un dibuix antic i el seu esboç. Perquè sí. Per cert, ahir va ser el meu aniversari.

Felicitats Roger.

Gràcies.

Uns esboços

2007-10-31T17:25:00.000+01:00

Samarreta No N-II

2007-10-16T22:58:00.000+02:00

Aquesta és la samarreta per a la Plataforma Cívica Camí Ral que, cada dia 7 de cada mes, convoca als veïns dels pobles de la costa del Maresme a manifestar-se recorrent part de la carretera N-II. Com ja sabeu, jo només em vaig ocupar del dibuix. El logo i el disseny general és cosa de l'excel·lent treball del dissenyador Eloi Botey, també de Premià de Mar. Per a més informació:

http://www.pccamiral.org/

http://www.puntdevista.net/

Cric-Cric-Clic!

2007-10-14T14:04:00.001+02:00

Torre Ull

2007-10-05T13:00:00.000+02:00

Dr. makes the difference

2007-10-02T09:12:00.001+02:00

L'home del barret negre

2007-09-30T10:39:00.000+02:00

Tots amaguem alguna cosa, fins i tot l'home del barret negre. De tant en tant, quan no el veu ningú, s'esmuny del seu pedestal i corre lliure per les habitacions i els jardins del seu palau, udola a les estrelles mentre gaudeix de fantasies que no pot confessar a ningú fins que cau exhaust embriagat d'ell mateix. Només llavors, quan ja no li queden ànsies per calmar, es toca de nou amb els seu barret negre i ens torna a mirar amb aquella barreja de tristor i odi melangiós.

sense forces

2007-09-29T15:08:00.000+02:00

To bit or not to bit

2007-09-27T18:49:00.000+02:00

No Nacional-II

2007-09-25T19:10:00.001+02:00

Proposta per a un disseny de samarreta. Ja fa temps que al maresme reclamem que la Nacional-II es converteixi en un passeig per als pobles de la costa i que deixi de ser la barrera que ens separa del mar. Aquesta és la meva contribució a la causa.

Primera Linea nº7

2007-09-25T18:35:00.000+02:00

Desitgos paterns acomplerts amb calçador, infància desconcertant i penjolls sota les faldilles. Un trauma existencial, i el dilema entre una vida dedicada al circ o l'oportunitat de trencar amb tot per acabar convertit en el paladí de la masculinitat troglodita. L'espectacle ha de continuar, i qui millor que en Mario Torrecillas per dirigir l'orquestra.