COMIAT DEL BLOC

Avui és el darrer dia que s'actualitza aquest bloc.

A partir d'ara em podreu seguir a través de la meva pàgina web, que té els seu propi bloc,  i a través del meu compte d'Instagram.

Una abraçada i fins sempre!

www.rogerballabrera.com

@rogerballabrera

JUGANT AMB NOVES PROPOSTES PER LLIBRE DE TEXT (2)

Provant noves propostes per llibre de text.
-----
Provando nuevas propuestas para libro de texto.
------
Testing new desing for textbook.

JUGANT AMB NOVES PROPOSTES PER LLIBRE DE TEXT

Provant noves propostes per llibre de text.

Provando nuevas propuestas para libro de texto.

Testing new desing for textbook.

PINOTXO

PROPOSTES PER A LLIBRE DE TEXT

LA COLLA SARDINA

La Colla Sardina és un projecte que ja fa un temps em ronda pel cap i que em fa molta il·lusió. És un conte amb una certa extensió de text i està pensat per ser un llibre de col·lecció editorial. Veurà la llum algun dia? Es publicarà? De moment, no se sap, però m'agradaria poder-lo acabar. 

La sinopsi:

"El Manel, el Dimitri, la Paula, el Nadim, la Nan, la Txell i el Saïd fa tant de temps que es coneixen que ja no recorden quan van començar a ser amics ni quan van començar a anomenar-se la Colla Sardina.

Mai han tingut les coses fàcils i el seu entorn els ha posat sempre a prova. Per això, entre tots van construir el refugi a l’arbre del solar, per estar junts en un lloc només seu. A la “Llauna”, com l’anomenen, tots són iguals, tots s’ajuden i troben una pau que potser no troben enlloc més.

Però una notícia inesperada els caurà a sobre com un gerro d’aigua freda desencadenant una sèrie de fets que posaran en perill la seva amistat. És el moment d’estar més units que mai però aquest cop no tot depèn d’ells. Se’n sortiran?"

LA COVA DE LES SIRENES

En Pere sap que el seu tiet és especial: arqueòleg, enginyer, inventor, antic mariner i savi de moltes altres coses.

Tots dos es llançaran a l’aventura per descobrir la veritat que s’amaga darrere el mite de la cova de les sirenes, un lloc que segons expliquen antigues històries amaga un secret meravellós.

Però el que no saben, i aviat esbrinaran, és que no sempre trobes exactament allò que estàs buscant i que et pots endur alguna sorpresa.

(Projecte de llibre de col·lecció inèdit)

Nou logo de l'Escola Bressol Municipal Els Gafarrons de Premià de Mar

Viatge al Regne dels Records Perduts

El gegant Bernat

El gegant Bernat és un conte que es va inventar el Jordi Estarlich (company de la meva cosina) i que explicava sovint als seus fills. Jo mateix el vaig començar a incorporar a les històries nocturnes del meu fill i mica en mica es va convertir en un personatge entranyable entre els membres més petits de la família. 

Al final a acabat estampat en un poster, com un regal de reis especial i una mica més original. Qui sap? potser algun dia acaba convertit en conte il·lustrat.

El Besotàs

"El Besotàs" és un projecte que tinc al cap des de fa uns mesos que lluita per veure la llum. De moment, només és un text i un reguitzell d'esbossos i encara no té cap estil plàstic definit, estic jugant amb ell deixant que es consolidi per ell mateix a mida que vaig fent proves i experiments. De fet, no té ni nom definit, això de "besotàs" va sorgir com una broma sorgida d'una confusió amb les meves antigues companyes d'estudi. Suposo que això també s'acabarà definint per ell mateix. Deixo aquest parell d'imatges a tall de mostra. 

Revista Pronto. Suplement de psicologia

Aquestes són algunes de les il·lustracions que vaig fer aquest estiu per a un suplement de psicologia de la Revista Pronto. Es tractava de fer unes petites imatges que acompanyessin els textos de les quatre entregues del suplement. 

La veritat és que va ser una feina molt agraïda, amb el departament de projectes vam conectar de seguida i tot va ser molt i molt fluït, fins al punt que gairebé no vaig haver de fer modificacions. Tenien molt clar el què volien: colors vibrants i descripció directa del text sense interpreacions ni floritures visuals.

El més flipant va ser descobrir que les il·lustracions també van servir per fer els anuncis de TV que publicitaven el suplement. En cobertura nacional i amb les imatges omplint tota la pantalla del plasma generosament. Així que potser a algú recordarà haver-les vist en algun lloc. El primer cop que ho vaig veure em van caure els collons a terra.

Cardiopatia

Penúltima col·laboració per a la revista APC que no veurà el 2015.

Caputxeta vermella

Charles Bronson

Petit homenatge al cinema que em va fer estimar el meu pare: Hard Times de Walter Hill ("El luchador" a Espanya). Amb aquest paper i el de Danny Velinski a "La Gran Evasión", Charles Bronson es va guanyar la meva estima i el meu respecte. De la seva filmografia posterior millor no parlar-ne.

Hop!

"Nosaltres" seleccionat al Sharjah Book Fair Festival 2014

Fa un parell de setmanes vaig regre la fantàstica notícia que el projecte "Nosaltres" ha estat seleccionat com a finalista al Sharjah Book Fair Festival 2014. Formarà part de l'exhibició que es farà durant el festival i de l'edició del llibre-catàleg que es fa cada any. No puc estar més content.

"Nosaltres" és un projecte molt especial que vaig entregar a principis de febrer i m'ha tingut ocupat un temps. És especial per diversos motius, el primer és que no va ser un encàrrec editorial sinó particular. Sortint de l'escola bressol, després de deixar-hi el meu fill, un dels pares se'm va acostar per preguntar-me què podia costar fer un conte. Volia escriure un conte per regalar-li a la seva companya pel seu quaranté aniversari: el procés d'adopció del Manel, el seu fill, al Marroc. No m'estava preguntant si l'hi podia fer, només buscava orientació, però abans que acabés d'explicar-m'ho amb detall ja sabia que li acabaria fent.
Així va arrencar un projecte on va resultar difícil no acabar-hi implicat. Reunions, fotos, documentació, visionat de videos i descripcions detallades del procés més íntim i emocionant de la família Boronat Martínez. Mirant de reconèixer els llocs, la gent i els fets de la història mentre procurava no traïr el record que en tinguessin els protagonistes. I vaig acabar tant submergit en tot plegat que sense voler-ho em vaig convertir en una mena de biógraf visual de la familia.
Al final tothom n'ha quedat content, el Xavier, que és el pare, i molt especialment la Raquel, la mare del Manel, que pel què sé es va fer un fart de plorar quan va rebre aquest regal tant especial.
La veritat és que ha sigut una experiència molt maca i estic molt content que s'hagi rubricat amb la participació d'algunes de les il·lustracions al festival de Sharjah.