Aquesta és la darrera il·lustració que he fet per a La Vanguardia. Costa d'entendre el canvi de color entre l'original i la reproducció perquè la vaig enviar al diari amb un perfil de color incrustat, per evitar precisament casos com aquest. Clar que la qualitat del paper amb què s'imprimeixen els diaris és molt pobre, i que les impremptes acostumen a ser forats negres on els colors perden el seu nom, però la l'alteració és tan notòria, en contrast amb la fidel reproducció de la resta de colors de la pàgina, que els pocs pèls que em queden al cap s'han posat drets i han començat a ballar claqué, els meus mogrons cridaven "ole!", i les orelles intentaven aplaudir sense gaire èxit. Qui ho entengui que m'ho expliqui.
2 comentaris:
Hola hola! Encantat de visitar de nou el teu bloc. Lo del color jo ho atribuiria quasi segur al paper de la rotativa que sol ser de mala qualiat i molt absorvent... El color per a premsa es una aventura!
salutacions!
Hola Joan! Tens tota la raó. En premsa el color és una loteria.
Però tot i saber-ho, no deixa mai de fotre.
Publica un comentari a l'entrada