divendres, 1 de desembre de 2017

LA COVA DE LES SIRENES


En Pere sap que el seu tiet és especial: arqueòleg, enginyer, inventor, antic mariner i savi de moltes altres coses.

Tots dos es llançaran a l’aventura per descobrir la veritat que s’amaga darrere el mite de la cova de les sirenes, un lloc que segons expliquen antigues històries amaga un secret meravellós.

Però el que no saben, i aviat esbrinaran, és que no sempre trobes exactament allò que estàs buscant i que et pots endur alguna sorpresa.

(Projecte de llibre de col·lecció inèdit)






dijous, 12 de febrer de 2015

El gegant Bernat





El gegant Bernat és un conte que es va inventar el Jordi Estarlich (company de la meva cosina) i que explicava sovint als seus fills. Jo mateix el vaig començar a incorporar a les històries nocturnes del meu fill i mica en mica es va convertir en un personatge entranyable entre els membres més petits de la família. 
Al final a acabat estampat en un poster, com un regal de reis especial i una mica més original. Qui sap? potser algun dia acaba convertit en conte il·lustrat.

El Besotàs



"El Besotàs" és un projecte que tinc al cap des de fa uns mesos que lluita per veure la llum. De moment, només és un text i un reguitzell d'esbossos i encara no té cap estil plàstic definit, estic jugant amb ell deixant que es consolidi per ell mateix a mida que vaig fent proves i experiments. De fet, no té ni nom definit, això de "besotàs" va sorgir com una broma sorgida d'una confusió amb les meves antigues companyes d'estudi. Suposo que això també s'acabarà definint per ell mateix. Deixo aquest parell d'imatges a tall de mostra. 

dijous, 23 d’octubre de 2014

Revista Pronto. Suplement de psicologia

Aquestes són algunes de les il·lustracions que vaig fer aquest estiu per a un suplement de psicologia de la Revista Pronto. Es tractava de fer unes petites imatges que acompanyessin els textos de les quatre entregues del suplement. 
La veritat és que va ser una feina molt agraïda, amb el departament de projectes vam conectar de seguida i tot va ser molt i molt fluït, fins al punt que gairebé no vaig haver de fer modificacions. Tenien molt clar el què volien: colors vibrants i descripció directa del text sense interpreacions ni floritures visuals.
El més flipant va ser descobrir que les il·lustracions també van servir per fer els anuncis de TV que publicitaven el suplement. En cobertura nacional i amb les imatges omplint tota la pantalla del plasma generosament. Així que potser a algú recordarà haver-les vist en algun lloc. El primer cop que ho vaig veure em van caure els collons a terra.














Cardiopatia

Penúltima col·laboració per a la revista APC que no veurà el 2015.