dilluns, 16 d’agost de 2010

XIX Concurs de Còmics de Calldetenes




Aquestes dues pàgines de còmic són les propostes que he presentat al XIX Concurs de Còmics de Calldetenes. Ara ja un clàssic que, a diferència de la gran majoria de concursos de còmic, té una categoria per a totes les edats. Una detall que els que ja tenim uns anyets agraïm moltíssim.

La particularitat del concurs és que a les bases es demana que les històries que s'hi presentin tinguin una extensió màxima d'un sola pàgina. Això, lluny de facilitar les coses, fa més dur el repte perque exigeix una major síntesi en la narració. Mirar de tenir molt clar què es vol explicar i meditar molt bé què es deixa de banda i què s'hi inclou. Que l'extensió sigui breu no ha de condicionar necessàriament la fluidesa de la narració, així que cal treballar més.

De seguida vaig descartar la temàtica humorística, imitant la fórmula del jueves, o mirar d'estirar una tira còmica al llarg d'una pàgina. Tenia molt clar que volia explicar una història, encara que fos petita, però una història.
Amb aquest objectiu, i per mirar d'ordenar-me els pensaments, vaig seure a escriure en format breu unes quantes idees que creia que podrien funcionar. Un cop vaig tenir triades les tres que més m'agradaven em vaig adonar que sense voler totes compartien una mateixa temàtica: la relació entre caçador i presa. De manera inconscient, i des de perspectives diferents, totes tres parlaven del mateix. Així va sorgir aquest tríptic amb els títols individuals de "L'ham", "Mirall" i "Dorsal 038".
Per raons de temps, de seguida vaig veure que no les podria fer totes tres abans que s'acabés el termini de presentació. Així que vaig renunciar a presentar la segona història, "Mirall", per ser la que creia més difícil i complicada de narrar. Em va semblar millor centrar-me amb calma en les altres dues, hi podria dedicar més temps i energia, i això també em permetria gaudir més de tot el procés.
Ara com ara, doncs, només puc oferir dues de les tres parts del tríptic. Tan aviat com la feina m'ho permeti m'hi posaré per enllestir el tríptic complet.
No són cap exemple de gran originalitat, però m'agrada el fet que siguin històries a on s'hi arriba pel mig, quan ja s'estan desenvolupant i que quan el lector les deixa, els fets continuen endavant, deixant un final obert i incert. M'agrada que no tot quedi del tot explicat i que sigui el lector qui ompli els buits a partir de la seva interpretació.