Yaquimera animat

Una versió animada del procés de muntatge de l'exposició Yanquimera. Ja sé que es veu força cutre, però això mateix li dona un cert encant.

Artafacta: Yanquimera

Fa uns dies vaig tenir l'enorme sort de ser un dels vuit seleccionats per participar en l'exposició que Artafacta va organitzar a la galeria The Private Space de Barcelona. La intenció era commemorar que el projecte ja arriba al seu final intervenint les parets de la galeria amb la visió que cadascun teníem de la paraula "Yanquimera". Una experiència molt interessant i enriquidora.
Us deixo un enllaç amb el fanzine complet. Al final de tot hi trobareu imatges del muntatge y de la inauguració de l'exposició. Artafacta Y

Apunt de camp

Ahir vaig tenir la imperiosa necessitat de sortir al carrer a fer uns apunts de camp. Va ser un matí molt profitós, que a més d'interessant en ell mateix, em va ajudar molt a desencallar-me en d'altres imatges que em corrien pel cap. Em va ajudar molt més sortir al carrer a buscar temes per dibuixar que quedar-me a casa a treballar, que en principi era el què tocava. És curiós com poden arribar a ajudar aquesta mena d'exercicis, aparentment contradictoris.

(Richard, pedazo de centollo, este va por ti.)

La cura per l'anemia

un parell de col·laboracions mèdiques

Crononutrició


Teràpia combinada en la malaltia de Crohn

Què és el temperament?

"El temperament s'ha definit, clàssicament, com la predisposició emocional congènita, la manera bàsica com un individu s'enfronta i reacciona davant una situació determinada. En altres paraules, el temperament constitueix la tendència constitucional de l'individu a reaccionar de determinada manera davant l'ambient. Es tracta de diferències innates i recognoscible des del moment del naixement". Josep Cornellà

XIX Concurs de Còmics de Calldetenes

Aquestes dues pàgines de còmic són les propostes que he presentat al XIX Concurs de Còmics de Calldetenes. Ara ja un clàssic que, a diferència de la gran majoria de concursos de còmic, té una categoria per a totes les edats. Una detall que els que ja tenim uns anyets agraïm moltíssim.

La particularitat del concurs és que a les bases es demana que les històries que s'hi presentin tinguin una extensió màxima d'un sola pàgina. Això, lluny de facilitar les coses, fa més dur el repte perque exigeix una major síntesi en la narració. Mirar de tenir molt clar què es vol explicar i meditar molt bé què es deixa de banda i què s'hi inclou. Que l'extensió sigui breu no ha de condicionar necessàriament la fluidesa de la narració, així que cal treballar més.

De seguida vaig descartar la temàtica humorística, imitant la fórmula del jueves, o mirar d'estirar una tira còmica al llarg d'una pàgina. Tenia molt clar que volia explicar una història, encara que fos petita, però una història.
Amb aquest objectiu, i per mirar d'ordenar-me els pensaments, vaig seure a escriure en format breu unes quantes idees que creia que podrien funcionar. Un cop vaig tenir triades les tres que més m'agradaven em vaig adonar que sense voler totes compartien una mateixa temàtica: la relació entre caçador i presa. De manera inconscient, i des de perspectives diferents, totes tres parlaven del mateix. Així va sorgir aquest tríptic amb els títols individuals de "L'ham", "Mirall" i "Dorsal 038".
Per raons de temps, de seguida vaig veure que no les podria fer totes tres abans que s'acabés el termini de presentació. Així que vaig renunciar a presentar la segona història, "Mirall", per ser la que creia més difícil i complicada de narrar. Em va semblar millor centrar-me amb calma en les altres dues, hi podria dedicar més temps i energia, i això també em permetria gaudir més de tot el procés.
Ara com ara, doncs, només puc oferir dues de les tres parts del tríptic. Tan aviat com la feina m'ho permeti m'hi posaré per enllestir el tríptic complet.
No són cap exemple de gran originalitat, però m'agrada el fet que siguin històries a on s'hi arriba pel mig, quan ja s'estan desenvolupant i que quan el lector les deixa, els fets continuen endavant, deixant un final obert i incert. M'agrada que no tot quedi del tot explicat i que sigui el lector qui ompli els buits a partir de la seva interpretació.

un altre apunt

Darrera collita mèdica

Quimioprofilaxi.

Fatiga crònica.

Sospites de toxines a l'orina.

Apunts, apunts

Primer cartell pel Club de Rem Premià

Aquest serà, si res no ho impedeix, el proper cartell de difusió de la Secció de Rem del Club Nàutic Premià. Ja sabeu, el que participa a la Lliga Catalana de Llaguts des de fa un any. Som uns "pardillos" en comparació a la resta de clubs catalans però volem créixer i plantar cara, per això busquem futurs vogadors (i vogadores) que s'incorporin a la nostra barca. A veure si tenim sort i, amb la carretada de voluntaris que segur que es presentaran quan presentem el cartell, fem un equip potent per l'any que ve. Si algú si anima, ja ho sap.

Crec que deu ser el primer cartell, amb cara i ulls, que faig i n'estic força content. M'agrada molt la idea, per senzilla, i el fet que també funcioni bé quan el passes a només blanc i negre. Espero que a la impremta els blaus no quedin massa morts, perquè tal i com es veuen en pantalla m'encanten.

La premsa, informa o desinforma?

Apunts

Col·laboració Projecte Artafacta: Tradicción

Doncs aquí teniu la darrera col·laboració per Artafacta. Au!
http://www.artafacta.org/

Crits de guix (proposta per a El Basar)

Aquesta és la proposta que he presentat pel concurs d'Il·lustració lligat al 6è Premi de Microrelats "El Basar". La imatge es basa en el text "Crits de guix" de Sebastià Munar, finalista del mes de novembre, que poso a continuació:

"El blau del cel a vegades sembla conquerir l'habitació per aquell finestral els dies d'estiu. Des del llit no es veu l'albada, i ho agraeixo, m'agrada més quan la terra s'engoleix el sol per ponent cap el tard, la llum s'apaga i tot acaba. Tant de bo jo tingués la mateixa sort.

Tinc fam però ningú se n'adona, el rellotge és el meu jutge i per al dinar sé que encara queden tretze minuts. Paciència, tot arriba diuen, i fa tant de temps que ho escolto que ho bescanviaria pel meu nom si així fos.
Ara sé que mai hauria d'haver conegut a l'Elisabet. Mentre em mou del llit amb convençuda serenor, em parla d'una vida que fa temps que ja no és seva, està casada amb un manat de cendres que guarda gelosament entre aquestes flassades. El temps i aquella nit s'han begut la meva vida i les seves ales.
Cada matí em pentina els cabells, i no hi ha pressa, és l'escena que substitueix la idea de practicar sexe. Quan acaba em dedica una espècie de somriure, sé el què pensa i no vull que se senti culpable, jo també ho penso, soc un taüt vestit de gala i els dos esperem com a bojos el dia de l'estrena. Sinuosament m'acosta un mirall i el col•loca davant meu, sé perfectament què em dirà la imatge, sempre és el mateix reflex, la història d'un rèquiem inacabat.
Sembla ser que al meu botxí li agrada prendre-s'ho amb calma, tot i així soc el seu fidel admirador, com l'adolescent que decora les parets de l'habitació amb pòsters del seus ídols, la capçalera del meu llit és l'epitafi que espera una data parsimoniosa.
Tanco els ulls, sóc el silenci d'una fotografia dins l'àlbum, els meus dies són com el record d'una pedra dins les sabates. Tal com una simfonia tocada a contratemps, vull ser el final des del principi, i no puc més, odio la vida, per la seva culpa no puc morir."

Copyright del text: Sebastià Munar

Pomodori Kid + Hug

carnaval?

Superdotat